Els usuaris recomanen...

De part dels nostres usuaris, unes quantes recomanacions, per si no sabeu què llegir...

GORDON, Noah. El metge.

Aquesta és la història de Rob Cole, un jove que al segle XI s’introdueix al món de la medicina, en part ciència en part superstició. Arrossegat per la voluntat de saber, descobreix que té un poder gairebé místic per guarir i decideix aprofundir-lo adquirint tots els coneixements possibles en el seu temps a Anglaterra, arreu d’Europa, a l’orient. En el camí cap a la llunyana Pèrsia s’haurà de fer passar per jueu, disfressar-se, lluitar, fugir, enamorar i enamorar-se per aconsguir sobreviure en terres hostils.

A través del viatge fantàstic de Rob Cole el lector s’endinsa en ciutats mítiques, paisatges perduts, fets insòlits i personatges històrics, remots pel pas dels segles però vius gràcies a la passió per l’aventura que s’encomana des de les primeres pàgines. Protagonistes de la lectura, descobrim que el món exòtic del llegendari mestre Avicenna i el nostre present resten misteriosament units.

Amb El metge, novel•la publicada en més de trenta llengües, Noah Gordon ha esdevingut un dels autors més populars dels nostres dies.

CAMILLERI, Andrea. Un fil de fum.

Salvatore Barbabianca és un negociant de sofre que s'ha fet ric a còpia de robar a tothom. Al port de Vigata està a punt d'arribar una nau russa per carregar el sofre que han comprat a Barbabianca, però mentre no arriba la nau, Barbabianca ha tornat a vendre el mateix sofre i no disposa de més material. La família Barbabianca se sent assetjada pel poble, que coneix els seus fraus, i per restablir el seu bon nom fan el possible per sortir-se'n: un dels fills de Barbabianca intenta trobar, com sigui, tot el sofre per a la nau russa; l'altre fill no fa res més que resar perquè es produeixi algun miracle. Fins que el miracle realment es produeix… Camilleri, a través d'aquesta narració, fa una descripció excepcional, plena de sentit de l'humor i d'ironia, d'uns personatges i d'unes situacions que són un retrat i una crítica social de la Sicília de finals del segle XIX.

 

ROCA, Maria Mercè. L’ultim tren.

En arribar la maduresa, les hores s’escolen, veloces. La vida passa de pressa, i la sensació qeu totes les ocasions són les últimes que se’ns presenten i que no s’hi val a deixar escapar la possibiltiat de ser feliços ens trasbalsa.                                  L’últim tren és una novel•la sobre la recerca de la felicitat. Els personatges que hi transiten – ferits ala pell i a l’ànima – malden per sentir-se amos d ela seva vida i beure’s els anys que els queden a glops llargs, assaborint-ne fins a l’última gota.

A través de les confessions més íntimes de la Teresa i l’Andreu, una parella amb vint-i-sis anys de convivència en comú, aparentment feliç, el lector es converteix en l’espectador privilegiat de la radiografia d’una separació sense bons ni dolents, en què s’enfronten dos orgulls ferits, dues veus potents i sinceres, totes dues carregades de raons i, no obstant, divergent.

Amb L’últim tren, Maria Mercè Roca demostra una vegada més la seva extraordinària habilitat a l’hora de perfilar vides en una trama intensa i apassionada.

AUSTER, Paul. Sunset Park.

Miles Heller tiene veintiocho años, y a los veinte abando­nó la universidad, se despidió de sus padres, dejó Nueva York, y nadie ha vuelto a saber nada de él. Ahora vive en Florida, y trabaja para una empresa que se encarga de vaciar las viviendas de los desahuciados. Además de aca­rrear bultos y repintar paredes, Miles saca fotos de todas las cosas abandonadas para probar que los fantasmas de esa gente aún están presentes. Miles vive con lo mínimo, y habría seguido así de no haber sido por Pilar Sanchez. El único inconveniente es la edad de Pilar: dieciséis años. Y como Miles puede ir a la cárcel por la relación con una menor, y la codiciosa hermana de Pilar comienza a chan­tajearlos, regresa a Nueva York y espera allí la mayoría de edad de Pilar. Su vuelta es el retorno al pasado y a sus secretos; a su padre, un brillante editor; a su madre, una actriz implacablemente seductora. Y también la vuelta a la comunidad de Sunset Park y a sus compañeros okupas; a la vida, con todos sus horrores y esplendores.

 

HOSSEINI, Khaled. Cometas en el cielo.

Sin duda uno de les éxitos más espectaculares de los últimos años, con 6 millones de ejemplares vendidos en todo el mundo, esta novela relata la conmovedora historia de

dos padres y dos hijos, de su amistad y de cómo la casualidad puede convertirse en hito inesperado de nuestro destino.

Sobre el telón de fondo de un Afganistán respetuoso de sus ricas tradiciones ancestrales, la vida en Kabul durante el invierno de 1975 se desarrolla con toda la intensidad, la pujanza y el colorido de una ciudad confiada en su futuro e ignorante de qeu se avecina uno deles periodos más cruentos que han padecido los milenarios pueblos que la habitan. Con apenas doce años, Amir se propoen ganar la competición anual de cometas de la forma que sea, incluso a costa de su inseparable Hassan, una hazara de clase inferior que ha sido su sirviente y compañero de juegos desde la más tierna infancia. Así, obsesionado per demostrarle a su padre que ya es todo un hombre, AMir pondrà en peligro una amistad fraguada a lo largo de años de enfrentarse a todos los peligros imaginables, y aprenderá una verdad qeu le acompañará el resto de su vida.

MONTELLÀ, Assumpta. Elisabeth Eidenbenz.

Una dona única. Una vida exemplar, Elisabeth Eidenbenz, la jove suïssa que va salvar les vides de 597 nens, fills de refugiats republicans reclosos al camp d’Argelers després de la desfeta, ha tingut una vida intensa de solidaritat i amor als altres. La seva etapa com a directora de la Maternitat d’Elna és una de les que l’han marcat més, però no és l’única. Més enllà de la Maternitat d’Elna, Eidenbenz va recórrer Europa, des de Burjassot en plena Guerra Civil espanyola fins a la Viena posterior a la Segona Guerra Mundial, allargant la seva mà a qui més ho necessitava: nens i dones. La biografia d’Elisabeth Eidenbenz ens retorna l’esperança en la humanitat. Als seus 94 anys, Elisabeth Eidenbenz viu en una residència de Zuric i agraeix profundament els gestos i homenatges que ha rebut recentment per part dels governs francès, espanyol, israelià i català, i també de la població civil.