La cuinera

Coia Valls reivindica el paper de la dona i la cuina com a art i cultura a "La cuinera" Des "dels banquets més refinats de la cort del virrei Amat, amb flors ensucrades i fonts de les quals no cessava de rajar vi", a les cuines de les "cases més modestes i el seu menjar de subsistència i als horts d'on es recollia la matèria primera". Entre els fogons d'escenaris com aquests, que permeten "paladejar" la Barcelona del segle XVIII, ha cuinat Coia Valls (Reus, 1960) durant tres anys la seva nova novel·la històrica, La cuinera, una de les apostes d'Ediciones B per a aquest Sant Jordi, que es publica també en castellà, i que ahir l'autora tarragonina va presentar recolzada per la xef Carme Ruscalleda. A ella ha dedicat el llibre, per desplegar la mateixa "creativitat</ b>" que la protagonista i defensar la cuina com a "cultura, educació, sensibilitat i art en què intervenen tots els sentits".

Després de la mort del seu pare, diplomàtic del virrei del Perú, el personatge de Constança Clavé, que representa "moltes dones anònimes de l'època", arriba amb 16 anys, el 1771, a Barcelona, procedent de Lima, amb un tresor al seu humil bagul: un quadern de receptes llegat pel seu protector a la cort peruana, el xef Antoine Champel. La noia pretén amb ell comlpir el seu somni de ser una gran cuinera, malgrat que sent dona no ho tindrà gens fàcil. "Però ella farà la revolució a la seva manera. Sap estar en segon pla i esperar per poder aconseguir el que vol", explica Valls. Préssecs i carn picada A La cuinera "hi ha aventures, històries d'amor i perles gastronòmiques" que esquitxen la trama, com els préssecs amb carn pciada, canyella, llimona i ametlles, una recepta per la qual l'autora d'El mercader sent debilitat i que, apunta Ruscalleda, continua vivia al Maresme, on és símbol de festa major, i que, probablement va venir d'ultramar, un comerç que va marcar "l'últim terç del segle XVIII i que va aportar color a la cuina, amb el tomàquet i les espècies, i la va convertir en un joc sublim i a vegades luxuriós i hedonista".

No és casualitat que aquesta "novel·la de la seducció", com la qualifica l'escriptora catalana, estigui ambientada al XVIII. "En aquell segle comença -afegeix- la gran revolució de la cuina. És quan els productes arribats d'Amèrica es popularitzen perquè el poble es fa seus, i és una època en què també arriben els aires de llibertat de la veïna França, quan les dones abandonen aquelles gran faldilles i els homes les perruques. Barcelona és una ciutat convulsa, on es produeixen les primeres revoltes de les quintes i on el català ha estat prohibit fins i tot en els llibrs de comptes de les botigues".

Igual que a les seves altres novel·les històriques, amb què ha guanyat premis com el Néstor Luján, Valls barreja a La cuinera la ficció amb personatges històrics perfectament documentats, com el virrei Amat i el baró de Maldà, considerat el primer gran gastrònom del moment i gran documentalista, amb un diari personal que explica amb precisió l'època, explica Valls. En aquella època, revela, "la cuina era un espai de retrobament on es transmetien coneixements, era un lloc de lliberat i a la vegada d'intrigues, on s'escolta i es parlava molt". Com conclou l'autora de La princesa de jade: "Molts ingredients en el punt precís de cocció".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada