Crònica d'una falsificació

MARIA BARBAL PUBLICA "EN LA PELL DE L'ALTRE" EL SEU RETORN A LA NOVEL·LA DESRPÉS DE SIS ANYS

Ernest Alòs.

A Emma, Maria Barbal novel·lava d'una manera molt lliure l'entorn familiar dels assassins d'una indigent en un caixer de Barcelona. Sis anys més tard, torna a recórrer a la crònica d'actualitat a En la pell de l'altre. La novel·la parteix del cas d'Enric Marco, el farsant que es va fer passar per deportat als camps de concentració nazis per acabar presidint l'Amical Mauthausen, però reconvertint la figura de Marco en la de Ramona Marquès, una secretària d'una indústria del Poblenou que acaba inventant-se un passat familiar resistent per acabar al capdavant de l'associació Memòria i Llibertat

"M'he allunyat d'Enric Marco perquè no volia fer una crònica, m'interessa el tema en general. I per distanciar-me'n he buscat un personatge femení." explica Barbal, que ha creat per a Marquès, i per a la família de verdaders lliutadors antifranquistes que acaba afillant-la, una història familiar plena de frustacions sentimentals i familiars que explica el perquè de la seva fabulació, i que és el verdader eix del llibre.

L'escriptora va consultar un psicòleg per intentar comprendre la ment de fabuladors com Marco i altres.  "Són persones que semblen estar buides moralment, i que s'omplen amb les qualitats que veuen en els altres, fins al punt que després creuen que aquestes característiques són seves i acaben creient-se el personatge", opina. 

En la pell de la l'altre, que es publica simultàniament en català (Columna) i en la traducció al castellà (Destino), marca un retorn a la novel·la de Barbal (Tremp, 1949) en què els seus editors al Grup 62 confien després de dos no gaire celebrats llibres de contes des de la publicació d'Emma. En aquest període, però, barbal síq ue ha pogut disfrutar l'èxit a Alemanya, a l'escalf de la participació catalana a la fira de Frankfurt del 2007, de Pedra de tartera, la seva novel·la més famosa. 

Antecedent
Fa anys, en un article per a la Institució de les Lletres Catalanes sobre els seus motius per dedicar-se a l'escriptura, Maria Barbal donava el següent: "Perquè és una manera de viure sota altres pells. És a dir: per a ser quino sóc i fer el que no faig, segurament un intent de travestisme i d'inconformisme". "No és exactament el mateix el que fan els escriptors i les persones que falsifiquen la seva pròpia història encara que alguna relació hi ha: els que es dediquen a la ficció evidentment treballen en el món de la inventiva i la fabulació", va precisar Barbal en la presentació anticipada de la novel·la, una trobada amb la premsa que es va celebrar al juliol. 

Aquella frase de Barbal és un precedent directe del títol de l'última novel·la. I potser també de fins a quin punt Barbal s'ha introduït en un món que li és estrany (la vida veïnal del Poblenou, un barri que en la seva opinió té "totes les condicions per acollir els personatges", i els moviments de resitència antifranquista i de memòria històrica) fins al punt que la versemblança del relat se'n ressenti una vegada i una altra. Des de la FAlta de naturalitat amb la qual l a narradora i els personatges parlen de la lluita o la causa fins a les mobilitzacions sindicals, la dificultat de diferenciar els episodis situats en el franquisme, la transició o el segle XXI, un periodista d'inversemblant firma o aquell malvat policia que un dia és un infiltrat de la secreta a la universitat i l'endemà mateix està repartint cops de porra amb la Policia Armada.

Publicat al suplement Icult de El Peridico del dia 2 de setembre, pàg. 46.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada