Una de les moltes de Montalbano

Ha arribat un punt que el comissari Montalbano ja conversa de tu a tu amb la vellesa incipent, i mentre comença a conviure amb el rellotge biològic de la mort, vet aquí que el destí li panta dues dones davant. Una, extrovertida i descaradament sensual; l'altra, secreta i d'ardors morbosos, capaç d'enfrontar-se a tot i d'amagar-ho tot. Naturalment les esques i paranys que es posen l'una a l'altra no el deixen respirar. "Quan era minyó, una vegada son pare li va explicar, de per riure, que la lluna que veia allà dalt al cel era feta de paper. I ell, que es creia cada paraula que sortia de la boca de son pare, se l'havia cregut. I resulta que ara, madur, experimentat, home dotat de cervell i d'intuïció, s'havia cregut com una criatura dues dones que li havien explicat que la lluna era de paper". Una vegada més, el nostre investigador sicilià haurà de destriar el gra de la palla d'un crim aparentment passional darrera el qual s'amaguen les giragonses més inesperades... Joc clandestí, professors que empaiten jovenetes, delictes financers i, naturalment, polítics que es dediquen a qualsevol cosa menys a la política. I tot gràcies a una clau que en Montalbano tot sol no hauria trobat mai. 

Una de les moltes entregues de l'arxiconegut comissari Montalbano, que sens dubte, farà les delícies dels amants de la novel·la d'intriga. Una lectura àgil que atrapa al lector des del primer capítol sorprenent-lo i capgirant-li els esquemes que hagi pogut construir a priori. Una forma d'aprendre que no es pot donar res per suposat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada