Reparar els vius


Reparar els vius és una novel·la que explica la història d’un trasplantament. Un noi jove, en Simon Limbres, té un accident, mor i es converteix en el donant perfecte perquè altres pacients millorin la seva qualitat de vida. Dit així, l’argument pot passar desapercebut, fins i tot pot semblar una mica frívol. Però la veritat és que Reparar els vius és una novel·la que no deixa indiferent a ningú.

 

L’autora és capaç de relatar la història d’una manera realment molt emotiva, i a més descriu amb una fidelitat molt destacable el procés que té lloc des de que el pacient és declarat mort fins a que el receptor es desperta després de l’operació. La intensitat amb què els diferents agents implicats viuen aquest procés cala en el lector d’una manera espectacular: d’entrada, el metge és capaç d’explicar la situació del pacient a uns pares destrossats per la desgràcia i plantejar-los la possibilitat de la donació d’òrgans amb la màxima delicadesa. Els pares, al seu torn, s’enfronten a la decisió més dura que hauran de prendre mai, però moguts per una gran dosi d’altruisme, acaben donant el seu consentiment a la donació.

 

L’entramat que es posa en marxa per contactar els diferents centres receptors culmina amb esperança per a la Claire, ja que només 24 hores després de que el cor d’en Simon Limbres hagi deixat de bategar, es desperta a la taula d’operacions amb una nova vida per endavant.

 

Així doncs, estem davant d’una novel·la que commou per la seva duresa, però Maylis de Kerangal, autora també de Nacimiento de un puente, la converteix a més a més en un cant a les segons oportunitats, a la vida, en definitiva.  Hi haurà, segur, un abans i un després de llegir Reparar els vius.   







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada